dilluns, 7 de setembre de 2015

10 ANYS SENSE NA MARI

Avui fa 10 anys que ens va deixar Maria Vázquez Pulgarín. Des de la part que em pertoca li vull retre des d'aquest blog un senzill homenatge. Crec que tots la trobam a faltar i més quan el nostre grup acaba de fer els seus primers quaranta anys.
Copiaré una petita biografia que he trobat per Internet del senyor Miquel Alenyar, ex-president de Creu Roja Balears.

Maria Vázquez Pulgarin (Còrdova, 1947 - Sóller, Mallorca, 2005)

Promotora social i cultural, periodista i voluntària de Creu Roja.

A Còrdova estudia disseny, tall i confecció i es titula en disseny de moda. Trasllada el seu domicili a Sóller (Mallorca), on es casa amb Mateu Cifre Magro, micòleg, i es dóna d’alta (1978) com a voluntària de Creu Roja.

Ateses les seves inquietuds i el seu dinamisme, el 1990 és designada presidenta de l’assemblea local de Creu Roja a Sóller, càrrec que ocupa fins al seu traspàs. Implanta el servei de teleassistència a la vall de Sóller, promou un grup jove de muntanya, impulsa els serveis d’ajuda bàsica i complementària per a persones amb discapacitat i persones grans, assumeix les tasques d’acolliment i estada de refugiats bosnians que fugen de la guerra (1992) i les d’acolliment d’una trentena d’infants de Txexènia. Presta atenció al servei d’emergències, de transport urgent i no urgent de malalts i ferits, i als serveis preventius terrestres, marítims i de platges. Fa cada any els serveis preventius del concert del Torrent de Pareis (Escorca), que organitza l’Obra Social de Sa Nostra.

Interessada en el món de la comunicació, és des del 1979 corresponsal a Sóller, Fornalutx i Biniaraix, dels mitjans de premsa, ràdio i televisió del Grup Serra. Afeccionada al teatre, funda (1974) i dirigeix amb Joan Mallol l’agrupació de teatre Terra Nova, que representa obres clàssiques i populars, com “Sa padrina” (1999), “El malalt imaginari” (1995), “La sogra repelenca” (1995), “L’amo de son Magraner” (1983) i, repetidament, “L’adoració dels tres reis d’Orient”, de Llorenç Moià Gilabert de la Portella. El grup, consolidat, té continuïtat després de la seva desaparició.

És guardonada (14-I-2004) amb la medalla de plata de Creu Roja, el Reconeixement de Mèrits de l’associació sollerica de Cultura Popular i, a títol pòstum (2006), amb el Premi Ramon Llull, del Govern de les Illes Balears. Mor el 7 de setembre de 2005, als 58 anys. Descansa en el cementiri municipal de Sóller.
Gràcies per tot, estimada Mari.

Joan Maiol Bisbal, director de NOVA TERRA

3 comentaris:

  1. Na Mari Vazquez i un servidor vam ésser com tothom sap a la Vall de Sóller col.laboradors del setmanari fundat el 1885 per Joan Marqués Arbona de Can Pinoi i amb qualitats i defectes que tots tenim crec que se l'ha de recordar no per si sabia o no escriure correctament sino com una dona ben activa,molt activa i fins i tot a vegades massa activa ( principlament com corresponsal de premsa) en les organitzacions de les que ella feia part: El Sóller i Ultima Hora, la Creu Roja i Nova Terra que ella fundà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Massa raó tens, Joan Antoni. I moltes gràcies per comentar. Una abraçada, amic.

      Elimina